dijous, 5 de juny de 2014

AIDA VÁZQUEZ. DIARI D’ANNA A LA GUERRA DELS SEGADORS




Hola,  sóc l’Aida Vazquez Gracia. Faig 2n d’ESO a l’escola Pia de Nostra Senyora i tinc 14 anys. 

En aquesta feina vull presentar el diari d’una dona, esposa d’un soldat de la Guerra dels Segadors. Vull explicar el seu patiment ja que el seu marit està a la guerra i no pot estar al seu costat.

He buscat dades sobre la Guerra dels Segadors i sobre els miquelets, per veure com vestien. També he aprofitat els meus coneixements sobre l'època i tot el que he aprés sobre aquella guerra a les classes de Ciències Socials. La informació d'ampliació l’he trobada a internet. M'han estat especialment útils aquestes dues webs. Us les recomano!


http://www.miquelets.cat/


1640, MOTÍ DELS SEGADORS
http://cerclehm.wordpress.com
ELS SEGADORS: "Corpus de Sang" (oli d' Antoni Estruch. Museu d' Història de la Ciudat, Sabadell) http://www.eroj.org/cromos/borbones/html/ElsSegadors.html


He fet aquesta feina perquè els lectors del nostre bloc sàpiguen què va passar a l’any 1640, quan va esclatar la Guerra dels Segadors i perquè puguin tenir una idea de com patien les persones que la van viure. També ho he fet per saber una mica més sobre la Guerra dels Segadors.
Amb aquest treball he après moltes coses però en vull destacar una: tant abans com ara, tots els problemes es solucionen de la mateixa manera, a base de guerres injustes.



Aquesta és la "portada" del meu producte inicial. Dins hi ha el manuscrit de l'Anna...




DIARI D'ANNA
"Ahir dia 7 de Juny del 1640, el meu marit Marc va marxar de casa perquè els pagesos s’han revolucionat degut a què Felip, el nostre rei, intenta que els catalans formem part de la seva monarquia.        

Va marxar vestit com sempre, amb una camisa, una corbata, unes calces, una jupa, unes mitges, una casaca i amb un barret, en concret, el que li donava sort, el seu barret preferit. Als peus portava unes botes, el fusell que jo li vaig regalar i el bridacúdel seu pare que sostenia l’espasa i la baioneta.    

 
Jo portava una faldilla llarga blava, un davantal de color blau fosc brodat per la meva àvia, una samarreta de punt de color blanc i un mocador al cap. Als peus, unes sabates negres.


Ahir va ser un dia molt dur, estava molt angoixada i preocupada perquè el poble estava i continua estant molt enfadat i això ha provocat que esclatés la guerra.

El meu marit està protegint al rei del poble, però per sort, no estic sola, estic amb una amiga que viu dos carrers més enllà i que se li va morir el marit en la guerra. Ella ara està cuidant del seu nét de cinc anys.


Jo espero que la guerra duri poc temps, però no sé com pot acabar aquesta situació ja que el poble està molt enfadat perquè ara el rei exigeix el pagament de nous impostos. No entén que ens morim de gana i que no podem més?

De moment, només espero i desitjo que tot passi ràpid i acabi aviat i que en Marc torni sa i estalvi al meu costat".



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada