dijous, 12 de juny de 2014

GUILLEM CABERO i ARNAU CATALÀ. RELATS DEL 1714




Hola, som l’Arnau i el Guillem, alumnes de 2n d’ESO de l’Escola Pia Nostra Senyora i amb aquest escrit us presentem el nostre treball d’empatia històrica del 1714. 

Ens hem posat a la pell d’en Marc, un noi que es troba un diari d’en Joaquim, un nen anomenat Joaquim que tenia la costum d’apuntar-ho tot i que va viure el setge de Barcelona i ens explica com de durs van ser aquells dies. 

Amb aquest treball volem aconseguir que la gent pugui saber i entendre què va passar al 1714 i si pot ser de forma divertida llegint una història com si fos un conte.

Fent aquesta feina nosaltres hem pogut ampliar el nostre coneixement sobre aquesta guerra que no és qualsevol, és la guerra que van passar els nostres avantpassats. A més, com que aquest any és el tricentenari, hem disposat de moltes i variades fonts d'informació. Per altra banda, com que ho estàvem treballant a classe ho teníem ben fresc al cap i hem pogut entendre més bé tot el que hem llegit, vist i sentit.

Aquest treball ens ha agradat bastant perquè, a part de ser una cosa nostra, ho hem treballat de manera diferent i més divertida que no pas fent exàmens o activitats tot el dia. a més, la professora ens ajudava tota l'estona i això s'agraeix.

Fonts de consulta
Varis autors, La Guerra de Successió dia a dia, Barcelona, Sàpiens, 2013


Aquest és el diari de'n Joaquim:



RELATS DEL 1714

¨ Trets, trets i més trets, aquesta era la banda sonora de la guerra de Successió. Em dic Joaquim i tinc 24 anys. Jo, com altres nens, vaig patir el setge de Barcelona i, us explicaré com ho vaig viure.

25 de maig de 1692, el dia que vaig néixer. La meva família i jo vivíem a Barcelona. El meu pare va morir quan jo tenia dos anys a causa d’una malaltia anomenada pesta, una epidèmia molt comuna. Els diners que arribaven a casa eren gràcies a la meva mare Marta que  treballava en una senzilla botiga d’instruments musicals. Com que ma mare treballava molt, el meu germà Martí em cuidava i feia tot el que podia a casa. 

Vesteixo amb el que fa uns anys era la roba del meu germà. Una camisa que abans era blanca i tenia tots els botons, faixa de color vermell, pantalons amples i unes espardenyes amb la sola gastada. De tant en tant, porto una gorra per cobrir-me el cap que era del meu estimat pare. No sé llegir ni escriure, així que crec que seré hostaler, com ho va ser el meu pare.

16 de novembre de 1700, uns mesos després de que jo fes 8 anys, un noi de 17 anys anomenat Felip d'Anjou, nét del rei de França, va ser nomenat Rei d’Espanya per Carles II, que va morir sense descendència l’1 de novembre.

A la meva mare, aquest nou rei conegut com a Felip V, no li agradava, però... quin remei! érem el poble i no teníem dret a la queixa ni accés a res relacionat amb el poder.

22 de gener de 1701, el nou rei espanyol va entrar dins del seu regne pel poble d’Irún, al País Basc. 

5 de novembre de 1701, el jove príncep francès de 17 anys i Maria Lluïsa Gabriela de Savoia es casaven a l’església parroquial de Sant Pere de Figueres.

31 de març de 1706, es clausuren a Barcelona les Corts Generals convocades per l’arxiduc Carles.

2 d‘abril de 1706, l’exèrcit franco-espanyol comença a prendre posicions als voltants de Barcelona per assetjar-la. 

René de Froulay de Tessé era el comandant suprem de l’Exèrcit francès a Espanya. Segons el seu parer, la recuperació de Barcelona no era una qüestió prioritària, tot i que va acabar cedint als desitjos de Felip V dirigint cap allà les seves tropes. 

3 d’abril de 1706, el comandament borbònic llança un primer atac contra el castell de Montjuic.

Era una batalla entre la Coronela, força armada formada per 5500 defensors i organitzada pels gremis que va defensar Barcelona durant el setge de Felip V contra les tropes borbòniques formades per uns 50000 soldats, integrat per 3 grans cossos militars, 40 batallons, 36 esquadrons i 30 naus de guerra.

12 de juliol de 1713, Antoni de Villarroel és nomenat comandant general de l’Exèrcit català.

25 de juliol de 1713, les tropes del rei Felip V arriben a les portes de Barcelona, comença el setge.

La gent estava molt nerviosa i no sabia què fer. Les dones amb els seus fills i els més vells s’anaven a refugiar a les muntanyes. Els joves i més forts es quedaven esperant per defensar la seva terra.

A mi em va tocar anar amb la meva mare i, veia de lluny, com la nostra ciutat natal queia en mans del nou rei.

Ens en vam anar a una ciutat desconeguda per nosaltres, només sé que el trajecte va ser llarg.

Ara vivim en una casa més gran que la que teníem i ma mare s’ha casat amb un home que té un bon sou.

12 d’agost de 1713, el napolità Restaino Cantelmo-Stuart i Brancia, duc de Pòpuli inicia la gran ofensiva contra Barcelona però, aquesta resisteix. Davant dels seus fracassos va ser substituït pel duc de Berwick.

19 de desembre de 1713, l’exèrcit borbònic celebra l’aniversari de Felip V disparant salves.

1 de febrer de 1714, la flota borbònica restableix el bloqueig marítim de Barcelona.

3 d’abril de 1714, una bateria de sis morters pesants comença a disparar des del Clot sobre Barcelona.

12 i 13 de juliol de 1714, els borbònics comencen a obrir la primera trinxera d’aproximació.

11 de setembre de 1714, a dos quarts de cinc de la matinada, el duc de Berwick ordena l’assalt final a la ciutat per les set bretxes de la muralla.

11 de setembre de 1714, a les set del matí en Villarroel cau ferit al pla d’en Llull. A Casanova el fereixen al baluard de Sant Pere quan ja han tocat les nou.

11 de setembre de 1714, a les tres de la tarda, Berwick dóna dues hores als catalans per rendir-se sense condicions.

11 de setembre de 1714, Barcelona es rendeix.

18 de setembre de 1714, Cardona, darrera plaça que resisteix els borbònics, capitula finalment.

Catalunya és derrotada.¨






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada