diumenge, 15 de juny de 2014

IVAN MORALES. DEFINICIONS...



Hola, em dic Ivan Morales i he decidit buscar aquestes definicions perquè em van semblar unes de les més importants de tot el tema que hem treballat.


La Guerra dels Segadors
La revolta catalana de 1640 va tenir un doble component social i polític, en primer lloc va ser una revolta pagessa contra els senyors i les autoritats com a protesta per la situació de pobressa en la qual es trobaven. En segon lloc, va ser una revolta de les classes benestants catalanes contra els intents delComte Duc d’Olivares d’uniformar la monarquía segons les lleís i constitucions castellanes.

Guerra de Successió
Va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d’afectar al conjunt d’Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a Amèrica del Nord, a més d’accions de pirates i corsaris a les costes de l’Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió de la corona hispànica, tambè hi havía la questió de l’equilibri de poder entre les diferents potències europees, considerant-se un dels primers conflictes globals. A la Guerra de Successió, destaquen el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc Marlborough i el príncep Eugeni de Savoia.
Aquesta guerra va finalitzar al 1713 amb la signatura del Tractat d’Utrecht.

Tractat d’Utrecht
Tambè anomenat Pau d’Utrecht o Tractats d’Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment Païssos Baixos) el març i l’abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Antoni de Villarroel
Va nèixer a Barcelona el 1656, és el fill d’un militar gallec benestant, va seguir les passes del seu pare i va ingressar a l’exèrxit. Va viure els dos conflictes bèl·lics que van assetjar Barcelona de manera consecutiva entre finals del segle XVII i principi del segle XVIII, la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió.

Rafael Casanova
Va nèixer a Moià cap al 1660, en una família de llinatge i bona posició econòmica gràcies a l’explotació agrícola i al comerç del gra i de la llana. La seva família tenia un llarg historial de participació en els assumptes públics del Moianès, tradició que Rafael va continuar a Barcelona, on es va doctorar en dret i va exercir com a jurista abans d’exercir en càrrecs públics.
Casanova va ser el darrer conseller en cap del Consell de Cent de Barcelona, càrrec que va exercir des del 30 de novembre del 1713 fins al 15 de setembre del 1714.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada