dijous, 5 de juny del 2014

MARIA HERAS. ASSALT A BARCELONA





Hola sóc la Maria Heras de 2n ESO. Us presento la meva aportació personal a aquest projecte de grup.

La feina de documentació l'he feta a la mediateca de l'Escola i a les classes de Ciències Socials i la web que més m'ha ajudat a fer realitat aquest projecte ha estat http://www.guerradesuccessio.cat/

He volgut explicar com era una filla d’un taverner en el setge de 1714. El meu text és la història d’una noia de 14 anys que treballa amb el seu pare al negoci familiar i com viu aquesta experiència.


He escollit que el seu pare sigui taverner per contextualitzar la història en un àmbit molt concret de la vida dels habitants reals de la Catalunya del segle XVIII.




"Hola, hem dic Maria i sóc la filla d’un taverner. Ajudo al meu pare amb la seva taverna, que no esta molt lluny de l'Església del Mar.


Tan bon punt acaben la jornada laboral, a molts barcelonins els agrada passar-se per la taverna del meu pare. A tots els pobles de Catalunya i a tots els barris de la ciutat de Barcelona hi ha tavernes que animen aquesta vida. Però la del meu pare és una de les més visitades.


Si m'ho pregunteu, jo us hauría de dir que a la nostra taverna només servim beguda però... la veritat és que no és així. També servim menjar, encara que no el servim calent perquè aquesta activitat està reservada als hostals. No servim grans àpats, només coses per acompanyar les begudes. Alguna cosa per picar com ara: olivetes, tàperes, amanides, encortits... Però, de vegades, el meu pare fa alguna excepció per algun client especial i cuina botifarres o sardines.


L'11 de setembre de 1714 a la matinada, abans de que sortís el sol, es van escoltar unes canonades des de lluny. El meu pare hem va aixecar de cop dient-me que havíem de marxar de Barcelona perquè l’exercit de Felip V havia iniciat l'atac final a la ciutat.


Vaig agafar el més ràpid possible allò que em va semblar més necessari i imprescindible i vam deixar la nostra casa.


Al sortir al carrer, no era igual que sortir un dia de cada dia, estaven plens de gent espantada. Tan espantada com ho estava jo. 

El meu pare i jo, vam sortir d’aquell espantós lloc, al mirar cap enrere pujada en un turó es podia veure l’exèrcit de Felip V que atacava des del port. Els combats més intensos van ser per la zona del convent de Sant agustí  i l’església.


Al final ens vam dirigir cap a on anava tota la gent: buscàvem desesperadament algun vaixell per escapar d’aquell setge. 


A dia d' avui seguiré recordant l’11 de setembre de 1714".






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada